Què faríeu vosaltres si tinguéssiu un grup i molts altres grups provessin de copiar-vos el so? Canviar de so? Tallar-vos els cabells i provar noves tendències? Llençar-vos a la beguda? Therion són bastant més autèntics que altres grups que no esmentarem, i si els intenten copiar, senyal que són bons. Doncs han radicalitzat el seu so. Seguint la tendència de Rage o de Rhapsody, s’han llençat a la complexitat de les seves composicions i a perfeccionar la qualitat de les mateixes deixant un xic de banda el que és la potència.

Si fa poc ens deleitaven amb “The Crowning of Atlantis” disc amb temes en directe, altres de nous i versions, continuació d’aquell disc de nom difícil de pronunciar “A’araq lucid dreaming”, aquest Deggial  és la continuació de Ho Drakon Ho Megas, Theli i Vovin, tots en referència al drac en diferents llengües. Composicions fetes i pensades bàsicament per a cors femenins o masculins, o ambdós junts, amb orquestra acompanyant-los. Com hem dit, és el més lent de tots tres discos, i segurament el més lent de tota la seva carrera, per tant, podeu pensar que en alguns temes es fa difícil trobar les guitarres, el baix o la bateria. De fet, hi segueixen essent i, si quelcom marca el ritme, són aquests elements, però deixen de tenir el lloc tant destacat dels altres treballs, fins al punt que havent escoltat el disc, l’hagis de tornar a posar per veure si en realitat hi eren o no.

S’ha de dir que també hi ha temes un tant més elèctrics i ràpids com Eternal Return o Flesh of the Gods, però tot i això, rés a veure amb Megatherion o The Wild Hunt, i no en quant a qualitat, sinó a rapidesa i força.

Feia un any aproximadament que havíem sentit a parlar d’una versió del Carmina Burana que preparaven Therion, no sabem si el tema que tanca el compacte, una versió de l’ O Fortuna és tot el que n’ha sortit o és l’anticipi a alguna cosa més, sigui com sigui, i per molt curt que se’ns faci, és una versió prop d’un minut més llarga que la original de Carl Off, i amb la qual un queda astorat de la seva qualitat i nivell, i podem apostar que poques versions s’han fet d’aquest O Fortuna, en qualsevol gènere musical, que s’hi puguin comparar.