Disc a disc i sense perdre la seva identitat, la seva qualitat, la seva classe i el seu estil, Therion s'han anat "meloditzant" fins al punt de perdre força, contundència i energia per convertir-se en un grup més de característiques simfòniques/operístiques que d'aspecte més fosc/death com antany. Sempre han tingut aquest segell clarament identificatiu i molt propi, amb els cors operístics en el moment adequat, però ja en el seu anterior disc d'estudi, "GothicKabbalah", es va començar tal vegada a abusar una mica d'aquest recurs, encara que el resultat final acabava sent sinó 100% Therion, gairebé.

"Sitra Ahra" ve a ser una evolució d'allò més melòdic del seu antecessor treball, i probablement de la seva carrera; un molt bon treball en aquest aspecte, apte, crec que sens dubte, per a tot tipus de públics i més accessible i digerible com a disc d'ambient que com a disc de Metall a tot drap en el cotxe. A partir d'aquí, l'opinió d'aquest disc va a gustos. Jo sóc més partidari de trobar una mica de Metall en els discos de Metall, digueu-me maniàtic, i crec que en aquest "Sitra Ahra" s'abusa del simfònic, s'abusa dels passatges operístics, s'abusa d'intentar portar el segell Therion al límit fins i tot de l'avorriment, sense perdre qualitat si voleu, però perdent força i contundència.

No sé, aquest disc agradarà segurament, els acèrrims segurament fliparan. A mi en part m'ha agradat, però alhora m'ha avorrit a estones. Potser és un disc un xic inestable, que no acaba de portar a una destinació concreta i encara que té nivell, es queda a mig camí de res.

Sergi