 A veure: si un no es dedica a la agradable i edificant pràctica de jugar al golf, com podria dir tocar en un grup de metall progressiu, és perquè no en sap. Dic golf com podria dir balonmano, tennis, o qualsevol altre esport que la meva persona, per desgràcia (o no) mai ha tingut oportunitat de practicar. Com de tocar Thrash, Death o Dark Metal.
Perquè, quina culpa tindria la gespa, com les oïdes del respectable, de qualsevol camp on la gent exercita aquest passatemps, o de qualsevol sala on es puguin veure i escoltar concerts, de que jo, en un acte de pura inconsciència, em dediqués a anar repartint cops sobre la fràgil forma d'aquelles herbes, o en les cordes d'una guitarra, per única i exclusivament, arribar a l'objectiu final de cobrir la superfície del camp? Musicalment no hi ha objectiu, amb un resultat esportiu i musical totalment deplorable.
En conclusió a la introducció que acabeu de llegir, doncs la veritat, molt, el que es diu molt bé no he acabat de digerir el material d'aquesta banda. No és fàcil fer metall progressiu. La voluntat és un dels principals arguments en pos dels músics per crear bona música. Però l'estil i la qualitat altres que per desgràcia no estan en el diccionari d'aquest quintet.
No per admirar a Bruce Dickinson o a James LaBrie has d'intentar clavar la teva veu a la d'ells, perquè perds credibilitat i si a sobre no arribes ni a la meitat del seu nivell... Thoten tenen, no solament aquest defecte, sinó molts d'altres, però també tenen una lleu aura d'esperança. Esperem que millorin.
Devi
|
