Ja en el seu anterior treball els vaig lloar i aquí seria totalment injust no treure'm el barret davant de l'allau de qualitat que es manifesta, de principi a fi, en un dels discos més destacats en el que portem d'any.

Intel.ligents: no vomiten estructures que rendeixin tribut als qui manen en l'escena progressiva com masses, ansiosos d'èxit, s'escarrassen a fer, sense criteri ni originalitat.

Threshold tracten cada instrument, des de la veu a la base rítmica, com un conjunt on cadascú no té cap mena de sentit sense l'altre. I el resultat és una altra demostració de consistència creativa, imaginació i tornades que se't queden gravades a la ment amb foc. Podríem criticar que de "Subsurface" a aquest "Dead..." no hagin donat més de dues passes endavant, però l'evolució hi és, i les cançons son d'una qualitat que impressiona.

Pocs s'atreveixen a eixamplar la seva pròpia visió creativa. Threshold són un dels pocs exemples a seguir.

Devi