Pels qui desconeixen aquesta banda californiana, aquí va una breu biografia: Es tracta d'un grup que neix el 1998 entrant a formar part directament del sobrecarregat estil de post-hardcore. Després de dos albums que no passaran a la història, llencen al mercat "The Artist in the Ambulance", un disc ple de bones melodies, bones guitarres, i molta potència, que fa que destaquin per sobre del nivell mig al que ens tenen acostumats els milers de bandes bessones d'aquest estil que han aparegut als Estats Units durant els darrers anys.

D'acord, ja estem situats. Davant del panorama, molts de vosaltres pensareu... "què ens pot aportar a nosaltres com a oients selectes que som, un grup com aquest; un de tants en la fàbrica americana de fer grups post-hardcorians?". Doncs bé, val a dir que el que Thrice han fet en aquest nou àlbum d'estudi és tota una declaració de principis musicals: "fem el que volem, i perquè ens surt de les pilotes". Després de conquistar el cor de milions d'adolescents amb el seu darrer treball, ara ens surten amb un disc obscur, molt treballat, molt poc lineal, i que de ben segur decebrà a tota la seva legió de fans de melodies fàcils i comercialoides.

Així doncs, ens trobem davant d'un disc amb un nivell compositiu interessant (a l'estil del que han fet els també americans Finch amb el seu "Say Hello to Sunshine"), amb una barreja d'estils arriscada però ben trobada, amb temes potents, foscos, delicats, o una mica de cada. Bé per ells.

URi