Nova banda de power metal melòdic, vinguda de les terres escandinaves d'on han nascut grans bandes de metall com Children of Bodom, Stratovarius i Nightwish, per posar algun exemple. Innovar no innoven massa, però s'han sabut treure un bon disc per ser el del debut, encara que amb masses mitjos temps i baladetes, que trenquen una mica l'espectacular i sorprenent inici amb "Let the demons free" i "Virus", que sense dubtes són el millor del disc.

Un munt de melodies a lo Stratovarius, amb quelcom menys de velocitat, alternant guitarra i teclat en els solos, i una veu amb uns grans registres aguts fan que aquest mou grup es converteixi en una promesa del gènere. Això sí, hauran de treballar dur per al segon disc, el disc de la veritat, que és el que comença a col·locar a cada grup a l'esglaó que li correspon. Paradoxes d'aquest món, si tornen a treure un altre disc com aquest, cauran en el pou del típic-tòpic del gènere i es convertiran en una banda més, submergida en aquesta ja gran muntanya de grups que graviten per aquest gènere del power metal. Així que ja poden acabar d'assaborir aquest més que decent disc de debut i posar-se a treballar en quelcom a ser possible amb més força i energia, preferiblement més propi (i ja posats a demanar, si fan una promoció regalant algunes cervesetes, doncs ja tindran molt de guanyat, almenys per les nostres parts).

Per últim destacar la discreta col·laboració de Timo Tolkki (guitarra d'Stratovarius) en el tema "Like father, like son", sospitem que per compensar la col·laboració als coros de l'"Infinity" del vocalista de Thunderstone, Pasi Rantanen.

Sergi.