Tres individus observant-nos des del fosc racó d’una habitació, asseguts plàcidament en un sofà però, a la vegada, amb un lleuger posat de curiositat. Assaboreixen un estrany beuratge servit en unes copes de cristall ricament decorades. Sense més indicis que la pròpia intuïció, deduïm que aquests tres individus són amants dels estats de consciència alterada ; són personatges amb un important component espiritual.
Aquesta és la imatge que se’ns vol vendre de Thundestorm i certament, fotos a part, és també la imatge que ens transmeten a partir d’aquest « As We Die Alone », el quart Lp d’aquesta banda italiana.
El mitjà musical escollit per aconseguir aquestes sensacions de foscor, elegància, espiritualitat i psicodèlia setentera és el de mitjos temps durs, pesats, obscurs i molt densos. L’etiqueta musical és clara, Thunderstorm és una banda de Doom Metal de la vella escola, hereus del só Black Sabbath i del Stoner Rock.
Els clixés són fortament marcats en aquesta banda. Els seus esmentats referents musicals se’ns barregen amb un artwork molt influït per el goticisme/cristianisme i entre d’altres curiositats, per una cançó dedicada a un personatge històric valorat tan pel que sabem d’ell com per totes les incògnites que va deixar al seu pas, ens referim al gran Rasputín.
Clixés i etiquetes a part, el que tenim davant nostre és un molt bon disc de metal sense fissures, amb unes composicions molt encertades a mig camí entre la psicodèlia i l’accessibilitat musical que té molts números per agradar a fans i curiosos del metal més retrospectiu.

Ivan Cateura