Aquells que adoren o simplement se senten seguidors d'aquest estil tan extravagant com és el Symphonic-Epic-Power-Hollywood-Happy-de tots els Sants-Metal seran per tant fidels a la banda per excel·lència d'aquest estil, Rhapsody, i per tant podrien estar interessats en aquesta altra banda italiana apel·lada Thy Majestie. Aquells als quals llegir aquestes quatre línies els ha provocat alguna que altra arquejada, per favor abstenir-se a seguir llegint i a escoltar el disc ja que el malestar general segurament anirà a més. Per als altres, doncs aquí teniu a altres italians fent d'altres Rhapsody, amb altres mètodes i alguna que altra diferència infiltrada, però en el fons amb el mateix concepte, que és el que en definitiva interessa (o no).

A nivell personal diré que són bons, o almenys mostren bones formes, però el Symphonic-Epic-Power-Hollywood-Happy-de tots els Sants-Metal va formar part de la meva persona en una època molt llunyana i concreta del meu passat (que va durar aproximadament un parell de cançons) i és molt difícil que arribi a sentir atracció per alguna cosa així. Això sí, no tinc el menor dubte que els més joves, els recentment iniciats en el món més melòdic i happy del Metall apreciaran i valoraran aquesta obra conceptual com pròpia i veuran en Thy Majestie una llum més enllà de l'hegemonia que en les seves vides han marcat bandes com Rhapsody. Tard o d'hora pereixeran…

Sergi