 La mar està calmada, la boira baixa. Serenitat extrema en el moment més tens. La destral a la mà, la prenc amb fermesa. Passen per la meva ment records confusos d'anteriors batalles, masses per a poder-los recordar amb claredat.
Veig com els meus germans frueixen traient les darreres racions d'un bon barril de cervesa que ens ha donat no pas poques alegries. Resta poc per marxar de nou, queda poc temps, s'ultimen els detalls: esclaus als rems, armes esmolades, homes disposats a morir espasa en mà... el Valhalla ens espera.
Sento un corn i acte seguit la fressa dels rems en l'aigua, l'aventura comença, Tyr i Odí guiaran les nostres passes.
Aquestes són les imatges que li passen a un servidor pel cap en escoltar les cançons de Thyrfing, i aquestes són les imatges que reflexen. "Urkraft" és el tercer llarga durada d'aquests sis víkings, que no són ni els més ràpids, ni els més melòdics, ni els més brutals, i ni tan sols els més èpics. Però cap d'aquestes és la qualitat definitòria per ser un gran grup de Metal, sinó que és la bona combinació d'aquestes amb moltes altres el que diferencia als artistes mediocres dels admirables. Entre aquests darrers s'hi poden comptar Thyrfing, per Odí que és cert.
Ivan Sàez
|
