Thyrfing per a mi sempre seran aquell grup que va emprar el so dels nans forjant a Mjölner (el martell de Thor) com a intro a un dels millors discos de víking metall de la història, acabant-lo amb una versió del “Over the Hills and Far Away” com a moment de repòs després de gairebé una hora èpica, tant en el musical com en el conceptual. L'evolució de la banda ha estat cap a un so menys èpico-grandiloqüent, centrant-se més en una èpica més no a l'estil però sí al concepte d'uns Moonsorrow, més inherent a l'ancestral, amb temes més llargs i pesats.
Aquesta evolució pren el seu punt àlgid en aquest “Hels Vite”, on la tècnica, la força i els ancestres s'uneixen en forma de música, ple de riffs i ritmes cíclics i hipnòtics com requereixen els ritus pagans o la marxa a seguir pels remers del drakkar.
Els cors passen a tenir la força d'un grapat de guerrers preparant-se per a la batalla, a tenir la força dels esperits que imposen la seva opinió des del més enllà, i la base rítmica deixa de ser el batec d'un Berserkr en ple combat per passar a representar la vida dels qui van marxar en el passat.
Segueixen sent grans, i cosa que representa i transmet la seva música actualment és moltíssim més difícil d'aconseguir que allò fet en el passat, encara que ja no em motivin a treure la destral de sota el llit i perseguir als veïns en nits de lluna plena…

Lluís