Hi deu haver una llei no escrita, que és portada a terme amb massa freqüencia, i que deu dir algo així: "Tot bon grup de doom de principis/mitjans dels 90, es cansarà del seu estil i passarà per una etapa experimental que li farà perdre el favor del públic fins que, finalment, aconseguirà reconduïr la seva carrera musical cap al rock-gòtic o alguna variant electrònica. Amén."
Entre els màxims representants d'aquesta llei trobem als Tiamat, que amb "Judas Christ" comencen a enfocar la seva música cap al rock gòtic després d'una anterior etapa més experimental dificilment digerible.
Amb aquest nou llançament discogràfic, aquests suecs han manufacturat un molt bon disc, aconseguint crear cançons estructural i tècnicament molt senzilles, però a la vegada molt cuidades i efectives, fins al punt d'arribar a ser bastant comercials.
Aquest punt de comercialitat el trobem sobretot en el tercer tema del treball, el single "Vote for love", que recorda a la música de grans venedors de discos com Him i que, personalment, em sembla un tema perfecte per a una campanya publicitaria, o sigui que ningú s'extranyi si aquesta cançó apareix pròximament en algún anunci de cotxes.
Trobem altres temes com "So much for suicide", "Spine", o la meva preferida "The truth's for sale", que segueixen la línea de "Vote for love" i que es van enllaçant amb d'altres cançons de caire més intimista com "Fireflower" o "Love is as good as Soma".
El que diferència a aquest disc de Tiamat d'altres discs de rock gòtic és aquest petit toc de genialitat tan dificilment explicable i que es troba en comptadíssims grups com In the woods, Anathema o Opeth, i que fa que aquestes formacions muscials adquireixin un grau de visceralitat molt per sobre de la resta.
Ivan Cateura
|
