 He de reconèixer que el meu "enuig" vers un grup com els Tierra Santa, fins ara, es devia a una sèrie de prejudicis, als que no crec haver vençut encara, però si que he alleugerat en bona mesura. Això no vol pas dir que es convertiran en el meu grup favorit ni res per l'estil, però és veritat que d'aquí en endavant, si ells posen de la seva part, intentaré tenir-los en millor consideració que fins ara.
La cosa es remunta a bastant temps enrere, quan van editar el seu primer disc, "Medieval" que si bé no em va cautivar, si que va generar en mi aquella mena de simpatia de qui veu amb ulls esperançats tot llampec de qualitat en el Heavy Metal d'aquest país, que no va precisament sobrat de coses d'aquestes.
Doncs bé, Tierra Santa van ser ben bé això, un relatiu bon començament que jo m'esperava que evolucionaria a bon ritme. I heus aquí on em vaig equivocar. L'evolució dels Tierra Santa ha estat molt més lenta del que molts auguràvem/desitjàvem. Podríem dir que el desenvolupament que jo esperava en el seu moment, després d'aquell "Medieval", s'ha produït ara amb "Sangre de Reyes", i en aquest lapse de quatre anys m'he limitat, arran de la decepció que m'enduguí, a ignorar-los. I és que, francament, segueixo considerant "Legendario" i "Tierras de Leyenda" com uns discs mediocres.
La diferència està en què "Sangre de Reyes" ja mostra, per fi, una maduresa considerable respecte als seus anteriors treballs, tot i que en part segueix pecant dels mateixos errors que aquells, bàsicament tres. Primer, que la seva música sigueix sonant més pobre del què en realitat ells podrien donar de sí. Segon, que, lligat amb el d'abans, tenen un bateria tan simple que ofèn, dels de pinyó fixe, que escassament es limita a complir (si és que el terme complir s'ha d'acceptar quan parlem d'un art com és la música). Tercer i últim, que la ingenuïtat de les seves lletres encara hi és; mal que escriguin coses que valen molt la pena haurien de donar una volta de rosca més, no quedar-se en la superfície.
Seria injust acabar sense destacar les coses bones, que no són poques i poc importants, que té aquest "Sangre de Reyes". Per tot allò dit abans, es descubreix una claredat d'idees prou notable, saben quin tipus de música volen fer i la fan, això que sembla tan fàcil però del què pocs poden presumir. El tractament de les veus ha estat molt bo (la idea dels cors femenins té tela) i il·lumina les lletres de l'Ángel, que com deia estan donant ja bons resultats. I ja per finalitzar, i segurament el millor, que fan bons temes de Heavy Metal, amb totes les salvetats que calgui, però bons al capdavall.
Mai no està de més evaluar-se a un mateix i no només a la resta...
Ivan Sàez
|
