La gran lacra que tenim els "crítics" musicals, és que moltes vegades ens manca temps per a escoltar molts dels discs que ens vindrien de gust. I en el meu cas sempre he hagut de ignorar a Tierra Santa, més encara, quan la majoria dels meus companys de plana sempre m'han parlat negativament d'ells.

Per tant aquest és el primer treball que escolto atentament i no pel cim. I com a conclusió, tinc que donar-lis la raó als meus col·legues. Com diu la segona cançó del disc: "quiero más fuerte gritar, hasta que estalle la voz". La veritat, no tindrem tanta sort, per què, la música, encara que monòtona, repetitiva i òbvia, està ben estructurada. Però el que no aconsegueixo entendre és que amb un cantant tan limitat i unes lletres de segon de bàsica poden haver tingut cap tipus d'èxit professional. ¿Serà potser perquè abans imitaven a Iron Maiden? Potser perquè ara, que intenten sonar a si mateixos, no sonen a res.

Devi