Nou grup del senyor Richard Andersson, i que ve a substituir als Majestic, aquell gran grup que amb dos discos ocupà la primera línia del metall neoclàssic compartint pòdium amb At Vance. Als fans de Symphony X que hagueu saltat de la cadira... tranquils, simplement no crec que a Symphony X se'ls pugui ficar dins de rànkings mundans.

Majestic desaparegué als despatxos, no per diferències musicals entre els membres del grup ni res d'això, problemes de papers i contractes, pel que ens trobem que musicalment, aquest primer cd de Time Requiem podria perfectament ser el tercer dels Majestic (de fet, només hi ha el baixista nou), segueixen sense desfer-se de les influències i tocs d'Yngwie i Symphony X (d'aquests darrers cada cop més) a la música, però alhora, segueixen sense caure en les melodies i cors edulcorats a més no poder com sí que han caigut quasi la totalitat de grups neoclàssics.

Tot i així, no sé perquè el sr.Andersson no para d'insistir que és un estil nou, un concepte nou i no sé què carai més nou, quan, insisteixo que és un nou cd de Majestic amb el que això comporta: qualitat màxima, melodies de 10.000 notes per segon perfectament executades i un Apollo que, com ja va demostrar fa uns mesos gravant amb Meduza, segueix essent un dels millors cantants de l'estil, mostrant altre cop que tota dificultat vocal és poca per ell.