Nova composició d'en Richard Andersson, i novament ens el trobem promocionant el cd com "innovador en tècnica i en composicions"... a veure, Ricardet, que sàpigues que no fas Nu Metal ni res semblant, simplement fas Metal Neoclásico, de gran qualitat sempre, però ni surts de l'estil ni evoluciones en ell.

Doncs bé, tornem a tenir un dels millors duets al Neoclàssic de tots els temps des de la seva trobada a Majestic, Andersson a les composicions i l'Apollo a la veu.

És cert que tornem a tenir el dilema que ens sona sempre un xic tot igual, però tenim la sort que hi ha pocs grups que ofereixen aquest nivell en aquest estil musical. Com a molt podríem comparar amb Meduza (també amb l'Apollo a la veu) o amb els projectes paral·lels del mateix Andersson que, sobre una base similar, ens porta per una banda aquest "The Inner Circle of Reality" com la seva vessant més melòdica, i per l'altra banda el seu darrer projecte "Space Odyssey" junt al gran guitarrista Magnus Nilsson i amb un Patrik Johansson a la veu que, en aquest cas, ens portava la versió més agressiva que es pot concebre al Metal Neoclásico, una veu trencada però melòdica. A part, és clar, hi hauria l'omnipresent i reiterador de cançons Y.J.Malmsteen i uns At Vance més perduts al terreny del japi metal.
Ara només us queda a vosaltres decidir quina vessant us agrada més i decidir-vos per un disc o un altre, o per tots.

Lluís