Mai he estat fan d'aquests noruecs, a nivell musical sempre m'ha agradat més potència. Però els últims anys (sospito que serà l'edat), m'han agradat els discos que han anat editant en el present mil·lenni, i fins i tot algun l’hem arribat a punxar per la ràdio. Al saber de l'aparició d'aquest nou cd, doncs em va picar de nou la curiositat, a veure si ells seguien amb els seus bons temes, jo em seguia fent vell, i entre una cosa i l'altra, a veure si semblàvem dos joves tímids que es van acostant a poc a poc.
La veritat, no sé si és que m'han obert de cop les llums de la discoteca, si era un amor d'estiu o, simplement, que el disc és dolent amb ganes.
Han suavitzat el que ja era massa suau, han comercialitzat el que ja era massa comercial, i en aquest Atlantis no ens ofereixen més que balades i suposats mitjos temps edulcorats a més no poder.
Només els fans més acèrrims de la banda podran empassar-se aquest cd (sospito que amb l'ajuda de molt alcohol), però a mi se m'ha fet insuportable.

Lluís