Per a qui no els conegui, Throne of Chaos (o TOC) són una banda quelcom psicodèlica, distinta i curiosa, la música dels quals és una barreja de varis estils tals com Rock'n Roll, Progressiu, Thrash, Death, i tot el que van agafant d'on poden. Al principi això dona per tremolar de por, perquè quan més es vol agafar, pitjors resultats acaben obtenint-se. No era (i remarco aquest ERA) el cas de Throne of Chaos, que van aconseguir amb "Pervertigo" consolidar aquell so de contrast amb veus melòdiques i guturals, so Rock-Power amb Thrash-Death. Però disc nou, cosa rara nova, i tant Niklas Isfeldt (veu melòdica del disc anterior) com Pasi Nykänen (veu gutural del susdit àlbum) deixen de participar al pastel, essent Tuomas Nieminen qui passa a assumir aquest paper.

Deu tracks composen aquest "Loss Angeles", tracks que han perdut tot el que varen arribar a adquirir a "Pervertigo". No hi ha aquella agressivitat, ni aquella duresa, ni aquella tan fantàstica combinació de veus totalment oposades. Res d'això. Només un tema es pot salvar, "Break-a-Neck" (que trencar trenca), i casualment és el potent, el que és purament Thrash. La resta, res, mitjos temps o balades en gairebé tota la seva totalitat, amb una música molt monòtona i avorrida. "Acid Highway" també es pot salvar pels pèls, tema que casualment consta d'algun espai amb veu gutural, i per acabar, encara que els més puristes possiblement vomitaran, la versió melòdico-thrash de "Smoke on the Water" de Deep Purple seria el tercer que es podria destacar d'aquest àlbum. De la resta, res, no val la pena, se n'ha anat tot en orris.