Nova i esperada entrega discogràfica d'un dels grups que més ha contribuït en els darrers anys a posar de moda l'escena gòtica arreu d'Europa gràcies als seus dos anteriors treballs "Epilogue" i "All Eternity".

Per desgracia "Jaded" ja no ens sorprèn ni ens resulta fresc com els seus dos anteriors treballs, sinó que resulta ser una copia dels esquemes i les idees que els han fet triomfar amb anterioritat. Es nota un cert desgast en aquesta banda finesa, que hauria de començar a pensar en realitzar una certa evolució o aportar noves idees al seu projecte si no volen que aquest s'estanqui.

Com és costum en aquest grup, trobem tot un seguit de temes que es mouen entre la potencia del rock, la malenconia del gothic y el "glamour" del pop. Les estructures de les seves cançons són les de sempre, o sigui, una bona base de guitarra acompanyada per enganxoses melodies de teclat y bones línies vocals que formen temes resultons com "Too Much Ain't Enough", "The Unknown II" que resulta ser la segona part de "The Unknown" del seu anterior treball; també trobem un altre tema al que curiosament li han posat un títol en castellà, ni més ni menys que "Años de dolor" que resulta ser un títol bastant significatiu del que intenten expressar les lletres de To/Die/For.

El tema més interessant del disc el trobem precisament al final. Es tracta de "Silence Tells More", un tema molt més atmosfèric que la resta, amb més samplers i amb veus femenines operístiques que ajuden a arrodonir un molt bon tema en el que potser s'haurien de fixar els To/Die/For a l'hora d'encarar futures composicions.

Ivan Cateura