Potser el que més m'ha preocupat d'aquests escandinaus és la seva inconstància. Encara que en el seu anterior "IV", els hi vaig destacar l'atreviment per intentar evolucionar, no m'he lliurat dels temors a una nova decepció i m'ha costat engegar-me a escoltar la seva nova oferta musical.

Però comencen a saber què volen de sí mateixos. Comencen a trobar-se amb sí mateixos. Ja saben com desenvolupar el seu so, treball rera treball. I ja era hora d'admetre que poc a poc estan complint amb les expectatives que va generar la seva aparició amb l'"All Eternity" ara ja fa uns quants anys.

Continuen en la mateixa línia de gairebé tots els seus discs, aquest gòtic comercial melangiós, però cada cop saben treballar millor els cors perquè no resultin afeminats i els teclats, perquè resultin un acompanyament idoni, tant en els ritmes, com en les atmosferes.

Ara els queda un últim repte. Apujar un punt més la qualitat de les seves composicions per pujar, per fi, l'esglaó que els queda per acabar de consolidar-se.

Devi