 De tant en tant m'agrada fer crítiques de grups així, més aviat desconeguts, i que sé que per molt que treballin i facin bé les coses, mai arribaran a tenir una ressonància a nivell mundial, ni tan sols aquella oportunitat de demostrar que són tan vàlids com qualsevol dels altres que estan més amunt.
A veure, no és qüestió ara de treure les coses de lloc, que tampoc estem davant la perfecció musical o una meravella de la música metàl·lica dels nostres temps. No, però el que sí és veritat és que tenim un grup de hard rock bastant melòdic, amb un disc que pot posar-se perfectament per ambientar algun intent d'intimació amb alguna simpàtica senyoreta, i això, sens cap mena de dubte, és molt important.
Els temes són relativament curts, mai arribant als cinc minuts, el que fa que a més a més no es faci pesada la seva escolta. Molt bones combinacions entre les melodies de guitarra i de teclat, aquest últim present sobretot en estratègics moments (gràcies principalment a un gran treball en la producció) per donar-li aquell toc melòdic precís per poder afirmar que aquests paios no es conformen solament en fer unes quantes cançons i empaquetar-les en una caixeta amb portada i contraportada, sinó que volen fer les coses ben fetes.
Els solos de guitarra també són bastant curts, i no molt complexes, tot s'ha de dir. Això podria ser un inconvenient per als guitarra maníacs, però sabent que els temes no són massa llargs, reafirma la coherència que han sabut plasmar en tot aquest gran àlbum.
Llàstima que no n'hi hagi prou amb ser bo i treballar dur per arribar al cim, ja que al final la sort és la selectora de l'èxit, però això passa amb tot, fins i tot amb aquell intent d'intimar amb la simpàtica senyoreta.
Sergi
|
