 No es pot posar en dubte que Theatre of Tragedy ha sigut un grup molt important en la història del doom/gothic metal i que han suposat una gran influència per a una gran quantitat de grups, sobretot a l'hora de combinar veus angelicals femenines i veus guturals masculines. En el seu moment van escollir la opció de suavitzar la seva proposta musical i ara ens presenten el que podria ser qualificat com el segon disc de la seva nova etapa.
Aquest procés de suavització es caracteritza, sobretot, per l'absència de les veus guturals que els caracteritzaven i una important presència d'elements electrònics que aporten al conjunt del disc un toc industrial molt interessant, encara que no massa original. I un altre element important que diferència les dos etapes de Theatre of Tragedy és la veu de la Liv Kristine, que ha deixat de tenir la inocència dels seus inicis per passar a ser una mica més perversa (potser la noia ha descobert que té una cosa entre les cames que serveix per.bé, és igual). El que no ha canviat en la forma de cantar de la srta. Kristine és aquest toc de provocació i insinuació que ens fa caure a tots la baba, i en aquest disc en trobem un exemple molt clar en el primer tema "Automatic lover".
Així, encara que els Theatre hagin deixat de banda el so tan característic i personal dels seus inicis, no es pot negar que amb "Assembly" han aconseguit un treball de qualitat, més comercial, més ballable i que els aportarà un nombre major de fans, a partir d'aquestes premises, l'oient ha d'escollir si l'interessa tastar la música d'aquests nous Theatre més electrònics o si prefereixen quedar-se amb el record dels seus primers grans treballs.
Ivan Cateura
|
