Si visiteu sovint la consulta d'un psiquiatra, podreu arribar a la conclusió de si el individu en qüestió, com a professional, és un tipus competent, o no.

I per a arribar a aquesta conclusió, es poden avaluar diferents conceptes, però per a la meva persona, el més important és, el saber captar si aquest avalua-neures, és capaç de connectar amb el teu subconscient, i arribar a satisfer el teu ego, i solucionar els teus problemes.

En el món de la música, també sota el meu concepte, el mateix.
I Devin Townsend és un bon psicòleg musicalment parlant, sap portar la teva ment cap als terrenys que ell ha generat com al seu propi prisma musico-personal.

Aquí, torna a oferir una mica més del mateix que ha estat creant en els seus últims discs, "Infinity", "Terria" i "Ocean Machine" sobretot, però sonant més "comercial", "assequible", "fàcil", ...

Per a aquest treball a deixat de banda a la "troupe" que l'acompanya habitualment, Gene Hogland & co., i s'ha envoltat de quatre músics de grups com Evenlight o Ten Ways From Sunday", que per a res desentonen en el nivell dels anteriorment mencionats.

Diguem que psicològicament parlant, aquest membre permanent dels centres de desintoxicació neuronal, ha tornat a donar en el clau i ha satisfet les il·lusions que els fans del seu treball es poguessin fer. O sigui, un altre disc, una altra obra de art en majúscules.