A qui no li ha passat mai que coneixes a una noia que està boníssima, i aquell mateix dia tens la millor nit de sexe de la teva vida, després descobreixes que a sobre és simpàtica i intel.ligent, però no aconsegueixes ni superar ni arribar al nivell de la primera nit en les següents cites, sense saber de qui és la culpa, o si, simplement, no és culpa de ningú. Es va apagant aquesta fogositat mitjançant frustració i la relació s'acaba sense adonar-te'n.

Doncs bé, per als Trail of Tears, la seva gran nit de sexe va ser l' "A New Dimension of Might", encara que amb tants músics i cantants, seria més aviat la seva gran orgia. Els dos següents treballs, "Free Fall Into Fear" primer i ara aquest "Existentia", no han arribat al nivell d'originalitat i detallisme del "A New...". No sabem si va ser per la marxa de Cathrine Paulsen a les veus femenines, o si va ser pels incomprensibles canvis en els sons i utilització dels teclats, ja que van crear escola després d'aquell gran disc, i de cop, ens trobem a grups que milloren moltíssim copiant-se de ToT i els ToT que decideixen relegar-los a un segon pla, apagats i amb un so molt més típic.

"Existentia" és una bon clau, però com el seu predecessor, es queda molt lluny d'aquella gran orgia.

Lluís