Fa un temps, vaig veure com
li preguntaven al sr. Tramp si no es sentia malament tocant
per a 200 persones quan anys enrera omplia estadis, va contestar
que "ara podia veure a la rossa de la primera fila".
Sinceritat és el que emana aquest personatge, i és
a un dels pocs que he cregut quan em va dir "rock'n'roll
it's my life and my life it's rock'n'roll".
sinceritat també és aquest disc, de disseny
simple (portada i contraportada blanques i nom i títols
amb lletres de màquina d'escriure). I simplement és
això, rock'n'roll en directe, es podia haver estalviat
el "Rock'n'Roll" del títol pels qui el coneguin.
Un repàs als seus discos en solitari, un xic de la
seva amb Freak of Nature i, com no, cançons de la era
de White Lion (tot i que en directe estan tocats amb els arranjaments
que hi va posar al "Remembering White Lion").
Doble cd que ens va portant i retornant dels 80 a l'actualitat,
acabant amb una "Rock in the Free World" de Neil
Young de 12 minuts, en meitat de la qual hi ha un medley d'AC/DC,
Thin Lizzy i Queen, però mantenint la base rítmica
del tema de Neil Young, tot i que no m'agrada com queda "The
Boys Are Back in Town", és quelcom curiós
i interessant.
Un gran concert de Rock, un gran concert de Mike Tramp.
Lluís
|