Carta de presentació, immillorable! Portnoy de Dream Theater, Stolt dels Flowerkings, Morse dels Spock' Beard i Trewavas de Marillion.
El banquet, immens. El regust final, inigualable. Una autètica joia pels bons gourmets. I podríem acabar aquí i així.
Perque no val la pena intentar descriure les sensacions que produeix aquest àlbum. No paga la pena intentar transcriure en paraules el que els nostres sentits mereixen captar nota a nota, instant a instant.
Com van proclamar en el seu moment els senyors d'Stuck Mojo: "Here´s Comes The Monster"!
I és que Transatlantic tenen tots els números per convertir-se en una autèntica perla del rock sinfònic i ja de pas batre el Guiness de grup amb menys temes per disc. Dos discs editats, vuit cançons.
Però actualment, qui hi ha al món amb aquesta capacitat compositiva?
Només per un dels temes continguts en aquest seu nou treball, ja es mereix tota la despesa que facis en adquirir-lo.
Fa dos anys va nèixer una llegenda, ...que duri!!
Devi
|
