Hi ha algú que a la fi dels setanta es va muntar un laboratori d'anfetamines casolanes, però encara que bon químic era nefast per a vendre, així que les ha anat consumint fins a avui dia.

Això és el que se't passa pel cap en veure la portada d'aquest "First Blush". Després escoltes el cd, i descobreixes que no només han de ser amants de les drogues d'aquesta època, sinó també del hard rock que corria en aquells temps bojos. En un moment que et miris sèries de ciència ficció com Stargate o Farscape, et miris documentals científics, o el que sigui, sempre hi ha algun moment que tornen als 60/70, no saps què tenen, però atreuen. Atreuen a tots els nivells de la nostra societat, i la música no és una excepció.

En aquests moments surten un munt de grups de rock setentero, la majoria dels quals caurà en l'oblit per mèrits propis, uns altres tenen la sort de fer una cançó comercial, com els Jet, i van traient cds sense no-res que destaqui per bo, però entre tot això, tenim dos o tres grups realment bons, i els tres d'aquest any serien Wolfmother, The Answer i, sens dubte, Tricky Woo.

Gran disc de música setentera, sense ni una fotuda balada ni mig temps, a punxar al cotxe o en una festa i gaudir de principi a fi, no hi ha descans, no hi ha baixades de qualitat, no hi ha baixada chunga, només un "subidón" constant... qui es nega a provar aquestes drogues?

Lluís