 Si en l'etern debat sobre la originalitat arribèssim a la conclusió que només un de cada cent grups pot arribar a considerar-se singular, si debatíssim qui d'ells arriba a crear una música que s'allunyi de l'escena i se li'n pugui dir personal, el tant per cent resultant seria absolutament irrisori.
I amb aquest "World Of Glass", crec que Tristania han aconseguit merèixer tot el dret a què se'ls reconegui com un grup fora del comú. Han sabut construir un univers d'atmosferes exquisit. La seva barreja de gòtic, heavy, veus femenines operístiques, veus guturals, està molt per sobre qualitativament del què la majoria de les bandes actuals són capaces de crear.
Qui vulgui comparar-los amb els Therion o d'altres bandes similars, potser no haurà escoltat amb massa atenció aquest disc, doncs el classicisme dels creadors de "Vovin" topa frontalment amb l'obsessió experimental d'aquests músics, que han aconseguit que "World Of Glass" sigui un àlbum homogeni, on no pots destacar una sola cançó perquè és un disc per escoltar de principi a fi.
Autèntic nèctar dels déus per a tots els paladars.
Devi
|
