Semblava conya quan en Morten Veland se'n va anar del grup per fer quelcom "totalment diferent" i va crear un grup tan "diferent" com Sirenia, i portem anys que si uns van al gòtic més melòdic, els altres també, que ara els altres van al gòtic industrial? Doncs els uns també. L'última ha estat el comiat de la seva vocalista emblemàtica, per part d'ambdues bandes, i clar, com Sirenia han canviat l'atlàntic per una noia més càlida del mediterrani, Tristania també. La de Tristania no és espanyola, és grega, la senyoreta Mariangela, que lidera aquesta renovació gairebé absoluta de la banda des d'aquell, força passable, "Illumination" del 2007.
La cosa millora en el seu conjunt, encara que fans i no fans de Vibeke haurem de reconèixer que Mariangela és un bon fitxatge, encara que li quedi encara força camí per arribar al domini de la mítica vocalista de Tristania, com també per tenir el seu carisma. I el més important: controlar els temes, aquest punt de més que ha de tenir qualsevol vocalista per fer-se amb la cançó en comptes de simplement seguir la seva melodia. Aquest punt encara li falta a la Mariangela, encara que no crec que li quedi molt veient la desimboltura en el vídeo del single "Year of the Rat".
Potser molts s'enfadaran amb Anders per tots els canvis, però veient el resultat d'aquest disc i de l'anterior, hem d'acceptar que s'havien quedat estancats i feia falta aquesta sang fresca. Faltarà que el grup s'acabi de compactar, però de moment pinta que a qui donàvem per morts, ens els han passat per una bona sessió de cirurgia i els han deixat el força bé com per a seguir una bona temporada més.

Lluís