Poca inspiració ofereix la horrible portada d'aquest cd. Senyors de RoadRunner: Tanta por tenen a les seves dones com per posar als fills de 5 anys com a dissenyadors gràfics?

Deixant a part aquest desastre gràfic (tot i que costa) i centrant-nos en el contingut del cd, ens trobem amb quelcom que no sorprèn, venint de RoadRunner, però agrada.

És aquest nou metall que trobem a mig camí del Death Melòdic Suec, el Hardcore i el Nu Metal, característic als darrers anys d'aquest segell discogràfic, que al seu torn, es caracteritza per donar sortida a grups bons, siguin coneguts o no.

Seguint un xic les pautes d'aquests grups, tenim una veu més melòdica a les tornades i trencada a la resta de la cançó molt més canyera. I he posat això d' "un xic" perquè Trivium fan alguns canvis com arribar a les tornades estripant la veu i doblant-la per sota amb la veu melòdica, quelcom que serà difícil de fer en directe, però que almenys en disc els ha quedat força encertat.

No marcaran cap línia d'originalitat, però agradarà als amants de grups com DevilDriver o Chimaira, sense arribar als extrems d'altres com Lamb of God.

Lluís