Repassant m'he trobat amb que aquests americans "només" porten cinc discos, comptant aquest. Realment, per la repercussió que tenen (guanyada a pols, cosa que pocs poden dir) i gairebé ser considerats com una de les dues o tres bandes capdavanteres dins del metalcore més comercial, un creuria que portarien ja 7 o 8 com a mínim.
Però si tenen èxit és per alguna cosa, i encara que haig de dir que em va semblar més complet el seu "Shogun" i que d'aquest massa llarg "In Waves" (18 tracks) em sobra gairebé la meitat, cal reconèixer que no paren quiets, i aquest nou treball és un nou avanç en la seva carrera i una volta de rosca més al seu estil.
Temes més curts, amb el que no els passarà com en l'anterior treball, que algun era bo, però passant de 5 minuts acabava cansant. També augmenta la dosi melòdica, apropant-se al que seria aquest death més melòdic i modern que més es porta en llocs com Itàlia o Dinamarca, el més original i, per tant, el que més ens agrada.
Però perquè no se'ls titlli d'europeus, augmenten una mica l'enfocament comercial i melòdic, perquè el del so danès o italià acabi sent "una sensació" i sigui difícil concretar si s'assemblen a un grup o a un altre.
Bon resultat final en la meitat dels temes (que considerant els que té, seria com un disc bo de principi a fi d'una altra banda), que encara que no supera al "Shogun", sí que els manté a la part alta de l'estil.

Lluís