 Amb el seu anterior (i primer) treball homònim intentàvem definir el seu estil com una barreja de Folk indígena, música Celta, Metal Melòdic i Death. Tot això anava a parts iguals i ens dificultava definir-ho, però per sort han madurat musicalment i ara podem dir simplement que practiquen un Folk-Metal Melòdic, amb pinzellades de Death i de música Celta.
Encara que sembli que no ha canviat res, no és veritat, doncs les veus guturals passen de combinar-se contínuament amb les veus netes, a ser pinzellades de foscor en un Metall que, al barrejar-se amb el Folk, resulta bastant feliç. Tot i així, no cauen en les melodies facilones ni comercials, cosa que ja els alabàvem en el seu anterior treball i que mantenim en el present.
Aquesta falta de comercialitat, el fet que els mateixos membres del grup toquin tots els instruments tradicionals i que, com ja ens tenen acostumats, dediquin el disc de cor als folls i les fades, ens fan pensar que no estan en aquest estil perquè s'hagi posat de moda, sinó perquè senten aquest tipus de música, i això és quelcom que es nota en el resultat final.
La qualitat de so ha millorat moltíssim, i dóna gust escoltar aquest disc, tot i que podien haver repartit millor els temes, doncs els quatre darrers són tots lents. Això sí, criticar alguns títols de cançons, començant pel que dóna títol al disc, que fàcils, el que s'entén comuna i generalment per fàcils, doncs com que no serien a l'hora de pronunciar-los, i menys després d'algunes (moltes) cerveses, però bé, un s'hi acaba acostumant.
Lluís
|
