Em va desil•lusionar el single anticipatori amb el tema que li dóna títol al disc, no només perquè podent gravar vídeos pornos amb dos models en el vídeo de la cançó només treu una noia amb tatuatges, sinó per la cançó en sí, passable en general. El més bo que té el disc és que s'allunya del hard rock més potent i provocador (tant a nivell conceptual com a nivell musical) del que és últim dels Mötley. El més dolent, que en Vince Neil amb música dels 80 no té massa espurna actualment.
A part del single i d'un tema descartat per als Mötley Crüe com és “Another Bad Day” (que no m'estranya), la resta són versions que van de Sex Pistols o Aerosmith a Creedence o Elvis Presley.
Cal reconèixer que encara que no coneguis els temes concrets, en Vince Neil troba l'essència dels grups versionats, per exemple, encara que no et soni “Another Piece of Meat” d’Scorpions, sí que et sonarà al seu vessant més salvatge de finals dels 70, o si no has escoltat el “No Feelings” dels Sex Pistols, quan l'escoltis pensaràs que té un rampell a l'únic tema que hauràs sentit, l'“Anarky in the U.K.”.
“Who’ll Stop the Rain” en pla acústic és un intent d'expressar els sentiments de l'artista, encara que crec que si els tenia van quedar enterrats sota les tones d'alcohol i drogues consumides en les últimes dècades.
En resum, li falta espurna, li falta el gamberrisme inherent a Vince Neil, els temes propis són fluixos, però les versions (el gruix del cd) són, com a mínim, acceptables, i algunes estan força bé.
Lluís