Tercer disc dels gironins, que porten ja més d'una dècada d'existència a les seves esquenes, arribant-se a convertir en una de les bandes més veteranes d'Europa que practiquin un rock surenyo de qualitat.
Haig de reconèixer que a nivell personal prefereixo una mica més de canya, i sempre em tiraran més uns suecs Sparzanzza amb el seu stoner metall amb una producció molt moderna, que un rock de tall i so clàssics.
Però d'altra banda, trobar a una banda europea que aconsegueixi treure el so del southern rock més clàssic, és difícil, molt difícil. I tenim uns aquí a la vora a qui poc cas fem, quan mereixerien molt més.
Està cantat en català, i tot i així, no molesta. Ja que el problema del català no és que pugui estar limitat geogràficament, és que té una musicalitat pròpia que fa que sigui molt difícil que s'adapti al rock o al metall. Altres estils com el pop o la música de cantautor, on la música gairebé és el de menys, aquesta musicalitat ajuda, però en el rock i el metall provoca l'oposat. Ells han aconseguit que algú que no els conegui pugui escoltar el cd i dir "hòstia, doncs sona bé", al que segueix la pregunta "i dius que són de per aquí?", acabant amb un "eps, si estan cantant en català!".
Rock surenyo del sud d'Europa, i a més, bo.

Lluís